Proves d'esforç

Home Oferta assistencial Proves d'esforç

Fem 3 tipus de proves d'esforç:

  • Prova d'esforç convencional
  • Prova d'esforç amb gasos
  • Prova d'esforç amb lactats

Prova d'esforç convencional

Què és una prova d'esforç?

La prova d’esforç és un procediment àmpliament utilitzat en medicina esportiva que consisteix en la valoració de la resposta de l’organisme durant l’exercici. La PE amb anàlisi dels gasos respiratoris o ergoespirometria és una PE convencional en la que introduïm sistemes de mesura d’intercanvi de gasos respiratoris i ventilació pulmonar. La ergoespirometria ens permet avaluar la resposta del sistema de transport d’oxigen i del metabolisme energètic. En definitiva la PE ens permet mesurar de forma objectiva la capacitat funcional de l’individu.

Què finalitat té la prova d'esforç?

Els objectius essencials d’una prova d’esforç són el diagnòstic de salut (confirmant l’absència de malalties, principalment cardíaques) i la valoració de la capacitat funcional de l’esportista (la capacitat de fer exercici). Després de la prova s’obtenen dades que permeten un assessorament mèdic de l’entrenament, determinat les intensitats d’exercici recomanables per aconseguir una millora en el rendiment esportiu.

Què valors s'analitzen durant la prova d'esforç?

D’acord amb les recomanacions de la Societat Espanyola de Cardiologia és imprescindible realitzar un electrocardiograma abans de la prova, i monitoritzar de forma contínua l’electrocardiograma en l’exercici i al menys durant 3-5 minuts durant la recuperació.

A les proves d’esforç a esportistes l’anàlisi directe de gasos (la mesura de l’oxigen consumit i el diòxid de carbó eliminat) permet una determinació exacta del consum màxim d’oxigen i la detecció precisa dels umbrals aeròbic i anaeròbic. Els procediments indirectes (mitjançant fórmules matemàtiques), sobretot en proves submàximes, són molt menys fiables.

Prova d'esforç amb gasos aspirats

La prova d’esforç és una exploració complementària d’ús habitual en la medicina de l’esport. Comparteix utilitats amb altres especialitats (sobretot la cardiologia i la neumologia), en el camp del diagnòstic, pronòstic i valoració posterapèutica de malalties.

Altra utilitat interessant és la valoració funcional, és a dir, la capacitat de fer esforços d’un individu. En medicina de l’esport ho apliquem a la valoració del rendiment esportiu.

Existeixen diferents paràmetres que poden ser utilitzats de manera indirecta per valorar la capacitat funcional en una prova d’esforç. Els més importants són la freqüència cardíaca, els vatis de treball (en el cas de protocols en cicloergòmetre), la velocitat i pendent d’execució (en el cas de protocols en tapis rodant) i el temps de la prova. La combinació entre ells amb fórmules matemàtiques, permet obtenir el paràmetre més utilitzar per la valoració funcional que és el consum d’oxigen. Però, en tot cas, és un càlcul indirecte que es vàlid en general però no deixa de ser aproximat. Quan es requereix una valoració exhaustiva, que permet distingir petits canvis, és necessària una determinació directa d’aquest paràmetre. Això és imprescindible a l’alt rendiment esportiu.

La eina que tenim a mà per fer aquesta determinació és la prova d’esforç amb estudi de gasos aspirats, anomenada també “anàlisi de gasos”. Els paràmetres més importants que es determinen són precisament dos gasos: l’oxigen (O2) i el diòxid de carboni (CO2). El valor d’aquests dos gasos és expressió del treball cel•lular, i durant l’exercici, del treball muscular, doncs és el teixit orgànic que més treballa. L’oxigen és fonamental a l’obtenció d’energia en els processos de treball muscular de llarga durada i el diòxid és un residu d’aquest treball. La capacitat de transport i utilització d’oxigen per l’organisme és el ja comentat consum d’oxigen (VO2) i la quantitat de CO2 que l’organisme ha d’eliminar és la producció de CO2 (VCO2).

El VO2 màxim (VO2 max) obtingut en una prova d’esforç d’aquestes característiques permet a l’entrenador conèixer exactament (que no aproximadament) la capacitat funcional de l’esportista i classificar-lo segons uns patrons establerts per edat, sexe i especialitat esportiva. També permet un seguiment exhaustiu en el temps després d’aplicar unes càrregues d’entrenament específiques, tant si els resultats del seguiment són a millor o a pitjor (que podria detectar errors o adaptacions dolentes a l’entrenament).

Per altra banda, el VO2 i els seus canvis durant el final de la prova respecte a la VCO2 permeten determinar altra paràmetre fonamental en els entrenaments d’alta intensitat, el límit anaeròbic. Aquest marca el punt a partir del qual el muscle comença a acumular àcid làctic com residu del treball de contracció. Aquesta substància acidifica el muscle i no permet que les reaccions químiques necessàries es realitzin correctament, la qual cosa afavoreix l’esgotament muscular. Conèixer aquest punt és fonamental per distribuir correctament les càrregues de treball d’alta intensitat o anaeròbiques.

Així doncs, l’entrenador de l’esportista d’elit no pot prescindir d’aquests paràmetres si vol planificar correctament les càrregues de l’entrenament. En els casos en que sigui necessari podrà utilitzar aquests recursos vàries vegades durant la temporada. No obstant, no hem d’oblidar que aquests tests han de valorar a la vegada l’estat de salut de l’esportista, sent necessari controlar també el registre electrocardiogràfic i la tensió arterial de l’esportista, funcions que ha de fer el personal mèdic entrenat.

Prova d'esforç amb lactats

La medició dels nivells d'àcid làctic (lactats) durant una prova d'esforç, ens permet conèixer la seva concentració en la sang, proporcionant informació sobre el metabolisme energètic en diferents càrregues de treball. Amb aquesta prova podem conèixer la potència anaeròbica de l'esportista, necessària per determinar les càrregues d'entrenament.

Centres:

  • Clínica Creu Blanca: Reina Elisenda 17, 08034 Barcelona. Tlf. 932.522.522 (les 3 modalitats)
  • Diagnosis Médica: Córcega 345, 08037 Barcelona. Tlf. 93.217.17.00 (solament la prova d'esforç convencional)
Proves d'Esforç Proves d'Esforç