-
Els experts assenyalen que un simple refredat pot derivar en una infecció per bacteris o fongs, donant lloc a pneumònies i crisis asmàtiques.
-
Els gèrmens que s’acumulen en els filtres dels aparells d’aire condicionat es disseminen en l’ambient i, quan entren en contacte amb les vies respiratòries, causen diverses malalties.
-
Els pacients amb patologies respiratòries cròniques, els nens i els ancians són els més susceptibles a presentar símptomes d’irritació, inflamació i infecció del tracte respiratori.
L’aire condicionat ha millorat de manera considerable la qualitat de vida de les persones que resideixen a zones càlides.
Aquest sistema de ventilació està present en l’àmbit laboral, familiar i lúdic de la majoria d’habitants del nostre país per a combatre les altes temperatures de l’estiu. No obstant això, l’aire fred, la sequedat i els gèrmens que s’acumulen en els filtres dels aparells d’aire condicionat són la causa directa d’infeccions respiratòries de diferent gravetat.
L’ús inadequat de l’aire condicionat provoca un augment de fins al 20% d’episodis d’irritació, inflamació i infecció de les vies respiratòries (1). El doctor Jordi Roig, neumòleg de Creu Blanca, assenyala que els riscos de l’aire condicionat ofereix per a la salut respiratòria giren entorn a tres conceptes: una temperatura extremadament baixa, un descens brusc de la temperatura i un manteniment inadequat de l’aparell d’aire condicionat.
Una temperatura de l’aire condicionat inferior als 22 graus a l’estiu, afecta al tracte respiratori superior, que comprèn la mucosa nasal i faríngia, i inferior, afectant la laringe, la tràquea i els bronquis. “Les persones amb asma bronquial poden presentar símptomes d’inflamació de la mucosa en forma de tos seca i/o aparició de sensació de falta d’aire acompanyada de sibilants audibles o xiulets”, explica Roig.
Els quadres catarrals lleus, de laringitis, sinusitis o faringitis, poden evolucionar cap a processos vírics de major gravetat, com la pneumònia.
“Quan el manteniment de l’aparell d’aire no és l’adequat es formen cúmuls d’aigua que poden originar contaminació per fongs. Les espores són disseminades a l’aire que respirem i poden produir una inflamació del teixit pulmonar denominada alveolitis al•lèrgica extrínseca. En el cas de persones asmàtiques, aquesta situació pot derivar en crisis asmàtiques”, afegeix Roig.
El bacteri Legionel•la pneumophila és el bacteri responsable de provocar pneumònia, mentre que els fongs** Aspergillus niger** i Aspergillus fumigatus poden causar rinitis, asma o neumonitis per hipersensibilitat.
“Els pacients amb malalties respiratòries cròniques, especialment aquells que pateixen hiperreactividad bronquial són els més vulnerables a les infeccions respiratòries a causa de l’exposició a aires condicionats”, assenyala Roig.
Entre les especificacions concretes recomanades pels experts en pneumologia, trobem les següents:
-
La temperatura a l’estiu ha de mantenir-se entre els 22 i 24 graus i els nivells d’humitat de l’aire entre el 35% i el 60%.
-
Evitar un descens brusc de la temperatura ambiental. La transició de fred a calor, i viceversa, ha de ser gradual, intentant que entre l’interior i l’exterior no hagin més de 15 °C de diferència.
-
Realitzar un adequat manteniment dels aparells d’aire condicionat per a evitar la proliferació de zones humides estancades.
-
Mantenir els filtres nets i operatius per a prevenir disseminacions de partícules de pols i gèrmens en l’aire que respirem.
-
Davant símptomes lleus d’origen víric com a esternuts, rinorrea i congestió nasal, no prendre antibiòtics. És convenient no agafar fred ni exposar-se a canvis bruscos de temperatura. És molt important mantenir-se ben hidratat.
-
Els persones amb malalties respiratòries cròniques han de consultar amb un metge davant qualsevol símptoma o molèstia que presentin. Així mateix, han de seguir amb el seu tractament habitual.
Referències:
(1) Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) https://www.separ.es/node/1238