Electromiograma

L’electromiografia convencional es realitza inserint una agulla bipolar concèntrica d’un sol ús (fil d’acer exposat en la punta que funciona com a ànode, recobert per cànula que funciona com a càtode) que s’insereix en el múscul a través de la pell i valora l’activitat elèctrica amb el múscul en repòs, contracció lleu i màxim esforç. Abasta un radi de 1-2,5 mm i permet, com a tècnica aïllada o en combinació amb neurografía, diferenciar lesions musculars neurógenas o miopáticas, radiculopaties vs plexopaties, caracterització de polineuropatías, multineuritis, detecció i localització lesional de mononeuropatías, entre altres.

L’electromiografia de fibra aïllada es realitza amb una agulla estèril amb un capçal múltiple que abasta un radi menor de 300 micres, una estructura ingenieril complexa que serveix per a la detecció de potencials de dues fibres musculars pertanyents a una mateixa unitat motora, valorant el “jitter” o diferencial de variació entre l’activació d’una fibra respecte a l’altra.