La cistitis és una infecció d’orina que acostuma a ser més freqüent entre les dones i constitueix una de les patologies típiques durant els mesos d’estiu. La calor, la humitat i el possible augment de les relacions sexuals durant l’època estival poden ocasionar l’aparició d’una infecció en la bufeta.
Els qui hagin patit alguna vegada cistitis saben el molesta i incòmoda que pot arribar a ser, i fins i tot poden repetir-se si no se segueixen les recomanacions terapèutiques adequades. Per això, el Dr. Juan Llopis, uròleg de CreuBlanca, et dona les claus per al diagnòstic precís i el tractament personalitzat d’aquesta patologia.
Què és la cistitis?
La cistitis és un tipus d’infecció del tracte urinari que, concretament, afecta a la bufeta. Pot ser aguda (d’instauració ràpida), crònica (mantinguda en el temps) o recurrent (de repetició).
La gran majoria de les cistitis són agudes i són causades per una infecció bacteriana, que es caracteritza per una inflamació sobtada i de curta durada de la bufeta. Generalment, és causada per una infecció bacteriana ascendent, és a dir, bacteris que accedeixen a la bufeta a través de la uretra. Quan es repeteixen en el temps se’ls coneix com a cistitis recurrents o de repetició. D’altra banda, les cistitis cròniques són poc freqüents i difícils de solucionar, necessitant l’atenció d’un especialista en urologia.
Quins símptomes produeix la cistitis?
Els símptomes més freqüents de cistitis inclouen una sensació d’irritació o coïssor en orinar, necessitat d’orinar molt sovint, dolor abdominal, orina d’aspecte tèrbol i malament pudent i ocasionalment dècimes de febre. Si apareix febre és signe que la cistitis s’ha estès a òrgans sòlids (ronyons, pròstata o testicles).
En relació als símptomes de cistitis es poden donar diverses situacions:
- Perquè considerem que existeix una cistitis aguda han de coexistir símptomes i un germen causant. En aquest cas, és necessari realitzar un tractament mitjançant l’ús d’antibiòtics.
- Si existeix germen però no símptomes és possible que es tracti d’una bacteriúria asimptomàtica, molt freqüent en persones majors i que no requereix tractament.
- Si apareixen símptomes però no existeix germen pot ser que estiguem davant una *cistopatía, per la qual cosa s’ha de descartar litiasi, tumors, etc.
En qualsevol cas, només s’ha d’aplicar un tractament antibiòtic si existeixen símptomes i hi ha sospita o confirmació de germen en orina.
Quines proves realitzar per a diagnosticar la cistitis?
L’especialista avalua els símptomes i sol·licita una mostra d’orina per a realitzar una anàlisi de laboratori. Aquesta anàlisi permet detectar la presència de bacteris, glòbuls blancs i altres indicadors d’infecció en l’orina.
Si se sospita o confirma la presència d’una infecció bacteriana, es procedeix a realitzar un cultiu d’orina per a identificar el tipus de bacteri present en la bufeta causant de la cistitis, ajudant així a determinar quin antibiòtic serà més efectiu per al tractament. En cas que el cultiu resulti negatiu o els episodis de cistitis es repeteixin, l’especialista pot optar per realitzar proves d’imatge.
Com tractar la cistitis?
Infecció d’orina que apareix per primera vegada. Les cistitis agudes se solen tractar amb antibiòtics si són causades per bacteris; o amb antifúngics si són causades per fongs.
Infecció d’orina que reapareix. D’altra banda, les cistitis recurrents poden necessitar canvis en els hàbits higiènic-dietètics, ús d’antibiòtics a dosis controlades, entre altres mesures terapèutiques. Si es tracta d’una cistitis crònica, llavors és necessari aplicar un tractament molt específic que ha de ser prescrit per metges especialistes en el maneig d’aquesta mena de pacients.
En tot cas, mai s’ha d’iniciar un tractament antibiòtic si no existeix un cultiu d’orina en marxa. Perquè els antibiòtics emmascaren els resultats dels urinocultius i dificulten un diagnòstic precís.
Com prevenir la cistitis?
Les cistitis es veuen afavorides per una pèrdua de la flora microbiana, que és present normalment en la vagina de dones premenopàusiques, a causa de l’ús de compreses, presència d’incontinència urinària, falta d’ingesta de líquids, baixa freqüència miccional i restrenyiment crònic.
Per això, els especialistes recomanen:
- Evitar una higiene excessiva i l’ús de sabons intravaginals.
- Mantenir la vagina en les millors condicions d’hidratació.
- Beure almenys 1,5 litres d’aigua al dia i orinar entre 6 i 8 vegades.
- Corregir la incontinència i evitar l’ús de compreses i salvaslips innecessaris.
Des de la Unitat d’Urologia de CreuBlanca donem a les infeccions d’orina, entre altres trastorns urològics, la importància que mereixen amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones. El nostre equip multidisciplinari d’especialistes t’ajudaran a obtenir un diagnòstic precís i el tractament adequat per a evitar recidives i futures complicacions.