Viure amb una disfunció cardíaca suposa un repte per a moltes persones. Amb l’objectiu d’oferir-los una millor qualitat de vida, els cardiòlegs aposten per l’implant de noves tecnologies que permeten restaurar el batec natural de el cor.
El Dr. Ermengol Vallès, cardiòleg especialista en ablació d’arítmies, ens dóna a conèixer els principals dispositius cardíacs que s’implanten des de la Unitat d’Arítmies de CreuBlanca.
Quins són els dispositius més importants per al control del ritme cardíac?
Els principals dispositius que utilitzem i implantem són els marcapassos, els desfibril·ladors i els holters insertables o subcutanis.
Quina funció compleix cadascun d’ells?
Els marcapassos i dels desfibril·ladors són dispositius amb un objectiu terapèutic, és a dir, s’implanten un cop s’obté un diagnòstic ferm del tipus d’arítmia que pateix el pacient. El marcapassos ajuda a corregir un ritme cardíac lent o irregular, mentre que el desfibril·lador permet detectar i tractar batecs cardíacs perillosament ràpids.
D’altra banda, el holter insertable s’empra per a l’estudi de pacients amb marejos, palpitacions, pèrdues de coneixement o síncopes d’origen desconegut. Aquest dispositiu registra el ritme cardíac del pacient durant un període d’entre 2 i 3 anys i permet al metge diagnosticar si la causa d’aquests síncopes inexplicats està relacionada amb un mal funcionament del cor.
Quines novetats s’han incorporat aquestes tècniques amb el pas dels anys?
Els dispositius, en general, són cada vegada més petits, de manera que resulten menys molestos per als pacients. A més, podem realitzar un seguiment remot de l’estat del dispositiu, és a dir, via Bluetooth, i avisar el pacient de si hi ha algun problema que ha de ser revisat.
Com implanteu els dispositius cardíacs? És un procés que requereix cirurgia?
En l’àmbit diagnòstic, els holters insertables actualment ja són injectables. S’introdueixen sota la pell en l’àrea de tòrax superior per mitjà d’un petit tall amb anestèsia local. Es tracta d’un procediment senzill que no requereix postoperatori i que es realitza literalment en 10 minuts de rellotge. Un cop implantat registra contínua i automàticament l’activitat de el cor.
Els holters insertables són el tipus de dispositiu que més s’ha implantat en els darrers anys, a causa de la precisió diagnòstica que aporten i el senzill que resulta implantar-los.
Els marcapassos, per la seva banda, presenten múltiples novetats. Ara, per exemple, podem implantar el dispositiu i estimular el cor de forma més fisiològica, és a dir, des del costat esquerre en lloc de el dret. Aquesta tècnica permet que el corrent elèctric flueixi de forma més natural dins de el cor.
És cert que hi ha risc d’infecció un cop implantat el dispositiu?
Un altre dels avenços a destacar pel que fa a l’implant de dispositius cardíacs és, precisament, la disminució de el risc de patir infeccions, desplaçaments del dispositiu o de reaccions per sensibilitat al material del mateix, entre d’altres complicacions.
En aquest sentit, el desfibril·lador subcutani presenta un risc d’infecció menor a la de la resta de dispositius. A diferència del desfibril·lador convencional, el subcutani es col·loca sota la pell i els seus cables no estan en contacte directe amb el cor ni l’interior de la sang, el que redueix considerablement la probabilitat de patir importants complicacions.
Quin tipus de seguiment es realitza al dispositiu un cop implantat?
El seguiment del dispositiu un cop implantat consisteix, primer, a realitzar una sèrie de visites per comprovar que no hi ha hagut cap complicació en els dies posteriors a l’implant de l’aparell.
Les revisions posteriors es realitzen generalment cada sis mesos o un any, però, cada vegada més les realitzem a través d’unes màquines anomenades interrogadors. Aquests ens permeten connectar amb el dispositiu que porta implantat el pacient sense fils i via Bluetooth, enviant-nos un senyal en el cas que el dispositiu requereixi ser revisat.
El seguiment remot de marcapassos i desfibril·ladors és cada vegada més eficient. Ens permet diagnosticar els paràmetres de cor, modificar-los i ajustar-los segons la patologia de cada pacient. Els interrogadors també ens informen sobre la necessitat de canviar la bateria, reemplaçar el dispositiu o substituir algun cable.
Per tant, ¿podem afirmar que els vostres pacients reben un seguiment continu sense necessitat d’acudir a consulta?
Sí, això funciona de la següent manera. Se li lliura al pacient un aparell que ha de posar cada nit al capçal del seu llit. Aquest artefacte es connecta amb el dispositiu cardíac i, al mateix temps, amb els nostres interrogadors.
Gràcies a aquesta tecnologia som capaços de comprovar si hi ha problemes amb el marcapassos o desfibril·lador, i, si n’hi ha, solucionar-ho en remot o avisar el pacient que acudeixi a visitar-nos. En aquest sentit, ens trobem amb pacients que acudeixen a revisar cada varis anys perquè veiem que tot funciona correctament.
¿Els marcapassos són compatibles amb el TAC i la ressonància magnètica?
El TAC mai ha suposat cap inconvenient, ja que no emet radiació magnètica, però, la ressonància magnètica era incompatible fins fa uns anys. Actualment, els dispositius que implantem en la nostra unitat són compatibles amb els dos exàmens diagnòstics.
No obstant, si el pacient necessita realitzar-se una RMN, recomanem que ens avisi, ja que la radiació magnètica pot interferir o desprogramar el dispositiu cardíac. Encara que, per regla general, això passa de forma molt ocasional.
Existeixen proves diagnòstiques o tractaments incompatibles amb els dispositius cardíacs?
Segons quin tipus de corrents elèctrics poden interferir en el funcionament del dispositiu cardíac. Ens referim, per exemple, a sessions de fisioteràpia i rehabilitació en les que s’emprenen elèctrodes per tractar alguna lesió traumatològica.
En aquest cas, el pacient ha de consultar-nos prèviament a sotmetre a el tractament amb corrents elèctrics, ja que aquestes no poden aplicar-se en zones properes a l’aparell.
L’espatlla esquerra és la part de el cos on s’acostumen implantar els dispositius cardíacs, pel que resulta contraindicat aplicar corrents elèctrics en aquesta àrea corporal.
En altres zones allunyades al dispositiu, com podrien ser genolls o peus, no tindria per què suposar cap problema, però igualment és important que el pacient ho comuniqui a l’especialista, ja que cada cas és diferent.
Portar implantat un marcapassos o desfibril·lador implica canviar els nostres hàbits i estil de vida?
Un pacient que porta un marcapassos o un desfibril·lador pot fer vida normal sempre que no tingui cap cardiopatia que li ho impedeixi. El dispositiu cardíac no posa limitacions a la persona que el porta implantat, sinó que és la patologia cardiovascular que pateix la qual li impedeix realitzar segons quines activitats.
Per exemple, un pacient amb una disfunció ventricular severa ha d’evitar fer esport d’alt impacte perquè això suposa un risc per a la seva cardiopatia, no perquè el desfibril·lador ho contraindiqui.
Així mateix, hi ha pacients que, encara que tinguin un cor normal, requereixen d’un marcapassos pel simple fet que el cor els batega massa lent. En aquest cas, un cop se li ha implantat el dispositiu i ha transcorregut un temps prudencial per comprovar que tot funciona correctament, aquesta persona pot reprendre les seves activitats quotidianes i esportives sense problema.
Quin creus que és el major repte a què t’enfrontes com a cardiòleg especialitzat en dispositius cardíacs?
Constantment sorgeixen noves tècniques, de manera que sempre intento estar el més actualitzat possible. A hores d’ara, una de les tècniques més innovadores a destacar seria la implantació de marcapassos sense cables, que tenen aproximadament una grandària deu vegades menor que un marcapassos tradicional. Això suposaria una millora significativa en la qualitat de vida dels pacients, de manera que espero poder treballar amb aquest tipus de dispositius com més aviat millor.
Què és el que més t’agrada de treballar en cardiologia CreuBlanca?
La seva qualitat humana i la seva tecnologia en l’àmbit de la diagnosi per la imatge. Clarament, també valoro molt positivament el fet de disposar d’una sala de treball completament equipada amb equips d’última generació. Tot això ens permet realitzar el nostre treball el millor possible i oferir als nostres pacients una atenció personalitzada.
Moltes gràcies Dr. Vallès!