Què és el TDAH?

El TDAH, o Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, és un dels trastorns del comportament més comuns en la infància, tot i que persiteix en l’edat adulta.

Les persones amb TDAH poden experimentar dificultats per mantenir l’atenció, concentrar-se durant períodes prolongats, controlar els impulsos o romandre assegudes sense moure’s. Encara que aquests comportaments poden aparèixer de manera ocasional en tots els infants, en el cas del TDAH aquestes conductes són persistents, interfereixen significativament en el seu dia a dia i afecten el seu desenvolupament acadèmic, emocional i social.

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat es presenta en tres formes principals:

• Inatent: dificultat per concentrar-se, seguir instruccions o recordar detalls.

• Hiperactiu-impulsiu: inquietud motora, necessitat constant de moure’s, impulsivitat.

• Combinat: presenta símptomes del TDAH de tots dos tipus, sent la forma més freqüent.

El diagnòstic del TDAH és clínic i es basa en l’observació dels comportaments en diferents contextos, com la llar i l’escola, amb la participació de professionals de la salut, famílies i docents. També s’utilitzen qüestionaris estandarditzats i entrevistes clíniques per reforçar l’avaluació.

El tractament sol ser multidisciplinari i individualitzat, combinant medicació per al TDAH (si es requereix), teràpia psicològica, orientació familiar i suport escolar personalitzat. Abordar-lo de manera integral permet millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH i del seu entorn.

10 mites comuns sobre el TDAH

Malgrat l’evidència científica creixent al voltant del TDAH, encara circulen molts mites que poden dificultar la detecció precoç, el tractament adequat o el suport necessari. A continuació, desmuntem els mites més freqüents sobre el TDAH en infants i adults:

1. Les persones amb TDAH no es poden concentrar en res.
   En realitat, les persones amb TDAH poden concentrar-se intensament en tasques que els resulten estimulants o interessants, el que es coneix com a «hiperfocalització». El problema real rau en regular l’atenció, no en la capacitat d’atenció en si.

2. El TDAH només el tenen els infants.
   Tot i que el TDAH es diagnostica més sovint durant la infància, persisteix en l’edat adulta, encara que amb símptomes diferents i, sovint, més difícils d’identificar.

3. El TDAH només implica hiperactivitat.
   Un mite és que el TDAH es manifesta únicament com a hiperactivitat. No obstant això, moltes persones amb TDAH presenten un perfil predominantment inatent, amb dificultats per concentrar-se i sense signes evidents d’inquietud motora. Aquest perfil més silenciós pot passar desapercebut durant anys.

4. Els medicaments per al TDAH són perillosos i generen addicció.
   Els medicaments utilitzats estan aprovats i són segurs sota control mèdic. El tractament del TDAH amb medicació no genera addicció quan s’utilitza de manera adequada. De fet, aquests medicaments poden millorar significativament la qualitat de vida i ajudar a gestionar els símptomes de forma efectiva.

5. El TDAH només afecta l’àmbit escolar o laboral.
   El TDAH també impacta en la vida emocional, social i familiar, i pot dificultar la gestió del temps, el son, les relacions o l’autoestima.

6. Si el meu fill treu bones notes, no pot tenir TDAH.
   Algunes persones amb TDAH poden obtenir bons resultats acadèmics, especialment si tenen un coeficient intel·lectual alt o estratègies de compensació, però això no vol dir que no pateixin dificultats d’atenció.

7. Només es necessita medicació per tractar el TDAH.
   El tractament més eficaç combina diferents estratègies: medicació (quan està indicada), teràpia cognitivoconductual, psicoeducació, acompanyament familiar i suport escolar especialitzat.

8. Tenir TDAH vol dir ser desorganitzat i caòtic tot el temps.
   Algunes persones adultes amb TDAH desenvolupen rutines estructurades per organitzar-se millor. El TDAH no es manifesta igual en tots els casos.

9. Si no te’l van diagnosticar de petit, no pots tenir TDAH.
   Molts adults amb TDAH reben el diagnòstic tardanament, especialment si de petits van passar desapercebuts o se’ls van atribuir altres problemes.

10. El TDAH és causat per una mala educació o per falta de límits.
    El TDAH té un origen neurobiològic i genètic. La criança no el provoca, tot i que sí pot influir en com s’expressen i es gestionen els símptomes.

La importància de detectar i tractar el TDAH a temps

Si notes en el teu fill o en tu mateix dificultats persistents per atendre, controlar impulsos o mantenir la calma, especialment si interfereixen en la vida quotidiana, consulta amb un professional. Un diagnòstic precoç i un tractament adequat milloren notablement la qualitat de vida.

A CreuBlanca comptem amb un equip multidisciplinari especialitzat en salut infantil, adolescent i adulta que pot ajudar-te a resoldre qualsevol dubte, fer una avaluació i dissenyar un tractament personalitzat si és necessari. Perquè entendre el TDAH és el primer pas per acompanyar millor qui el viu.