Després de la incorporació i posada en marxa de Artemis, primer i únic sistema robòtic d’Espanya per a fer biòpsies de pròstata per fusió, els professionals de la Unitat de Uro-Radiologia ja han publicat els resultats de la recerca duta a terme en l’últim any sobre l’eficàcia d’aquesta tècnica en la detecció del càncer de pròstata.
Això ha estat possible gràcies a la nostra Fundació CreuBlanca, entitat sense ànim de lucre que fomenta la recerca científica a través de la cerca de noves tècniques que millorin el diagnòstic de patologies.
En el cas de Artemis, les recerques no sols han demostrat que és una tècnica de gran precisió en la detecció de tumors en la pròstata si no que té un efecte positiu en la qualitat de vida del pacient.
La Dra. Violeta Catalá, Responsable de la Unitat de Uro-Radiologia de Creu Blanca, ho detalla: “Els resultats obtinguts al cap d’un any, amb més de 100 biòpsies de pròstata realitzades per fusió d’imatges de RMN (ressonància magnètica) prostàtica, guiades pel Robot Artemis, ens indiquen que es tracta d’una tècnica altament eficaç per al diagnòstic del càncer de pròstata.
Utilitzant el robot Artemis hem trobat presència de càncer en el 89% de les biòpsies realitzades a lesions detectades per RMN i amb criteris d’alta sospita de malignitat. En el 63% dels casos els pacients tenien biòpsies prèvies, realitzades mitjançant altres tècniques, que havien resultat negatives”.
El robot ARTEMIS es compon de dues parts:
-
1- Un ecògraf especialitzat que fusiona en temps real les imatges d’ecografia amb les de ressonància magnètica
-
2- Un braç robòtic que permet arribar amb precisió mil·limètrica al focus de la lesió.
Les limitacions d’una biòpsia prostàtica “convencional”
Fins fa poc temps les eines principals per a la detecció del càncer de pròstata eren el tacte rectal i una anàlisi de sang amb marcadors tumorals, conegut com PSA.
No obstant això, aquest tipus de proves tenen clares limitacions atès que el tacte rectal és poc sensible i omet la detecció d’un alt percentatge de tumors i el valor del PSA és poc específic: pot resultar normal en tumors agressius i elevat en patologies de pròstata normals.
En el marc de la biòpsia prostàtica convencional, si després d’aquestes primeres exploracions, l’uròleg sospita de la presència d’un tumor, indica la realització d’una biòpsia “a cegues”, és a dir, sense tenir el tumor localitzat. Aquesta falta de localització comporta una sèrie de problemes. Atès que el teixit extret durant la biòpsia pot no ser de la zona on es troba el tumor, el percentatge de falsos negatius per a la biòpsia “convencional” pot arribar a ser d’un 30%.
Per aquest motiu si persisteix la sospita de carcinoma (per exemple, per persistència d’un PSA elevat), serà necessària la repetició de la biòpsia augmentant el risc d’infeccions i sagnat, així com les molèsties per al pacient.