- Amb motiu del Dia Mundial de l’Esport, que té lloc aquest dimarts 6 d’abril, el doctor Raúl Plaza, traumatòleg esportiu de CreuBlanca, realitza un diagnòstic sobre l’impacte de la pràctica esportiva en la societat i de les persones que visiten la seva consulta arran de la pandèmia.
- La Medicina de l’Esport continua sent la gran desconeguda per a un ampli segment de la població, que desconeix els principals mètodes de prevenció, escalfament i dosatge.
A mesura que la societat evoluciona, també ho fan els hàbits esportius. En els últims 15 anys, les xifres de sedentarisme han disminuït un 27% a Espanya, passant de registrar un 63% de població sedentària a un 36%, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC).
“L’esport està cada vegada més present a la vida de les persones i, a més, s’ha fet extensible a totes les edats”, assenyala el Dr. Raúl Plaza, especialista en Traumatologia de l’Esport.
Les persones d’entre 25 i 34 anys (23,9%) i les de 35 a 44 anys (25%) són el segment poblacional que practica almenys una disciplina esportiva, mentre que pràcticament la meitat dels joves d’entre 18 i 24 anys (46,4%) afirmen realitzar de forma regular diversos esports.
Majors de 65 anys: els més afectats per la inactivitat física
L’exercici físic és encara una assignatura pendent per als majors de 65 anys, que són els qui registren la xifra més elevada de sedentarisme (42%) i inactivitat física (82%). Tot això ha contribuït a l’augment del risc de caigudes, a la disminució de la capacitat de realitzar activitats quotidianes i a la predisposició al sobrepès i l’obesitat. En definitiva, a la pèrdua de qualitat de vida.
El terme inactivitat física fa referència a l’incompliment dels 150 minuts d’activitat física per setmana que recomana l’OMS.
Als majors de 65 anys, els segueixen els adults d’entre 45 i 54 anys, dels quals un 37,5% tampoc practica esport.
25 i 55 anys: edats marcades per l’abandonament esportiu
La franja d’edat dels 55 als 64 anys és la que presenta el percentatge més alt d’abandonament de l’hàbit esportiu (36,5%) malgrat haver-lo inclòs en el passat a la seva rutina. Una cosa similar ocorre amb els joves d’entre 25 i 34 anys, als qui l’estrès, els desajustaments econòmics i el fet de romandre més de quatre hores asseguts davant l’ordinador, els dificulta reprendre l’esport.
La falta d’activitat física és el quart factor de risc de mortalitat, ocasionant al voltant de 5 milions de morts anuals a nivell mundial, segons l’OMS.
Dones: creixement exponencial en la pràctica esportiva
“L’auge de les lligues professionals o semiprofessionals compostes per equips femenins ha contribuït especialment a donar més visibilitat als valors i els beneficis que promou l’esport”, afirma Plaza.
Segons demostren les estadístiques, les dones continuen practicant menys esport que els homes. No obstant això, el descens de l’activitat d’elles va ser menor que el d’ells durant el confinament.
“Arran de la pandèmia, l’augment de la pràctica esportiva ha estat més notable entre el públic femení que el masculí”, destaca Plaza. En concret, l’activitat de les dones espanyoles d’entre 18 i 29 anys es va intensificar un 27%, enfront d’un 24,4% per part dels homes.
Així mateix, l’aparició de noves disciplines esportives i l’adaptació de les ja existents al ritme de vida actual de les dones, ha permès reduir pràcticament a la meitat la xifra de sedentarisme.
La pràctica d’activitats com el ioga, el pilates i la flexibilitat ha augmentat en l’últim any un 80%, mentre que els exercicis de força o HIIT han crescut un 53%.
L’any 2005, el 62,8% de les dones no realitzava exercici físic, enfront del 51% dels homes que també declarava no fer-ho. Nou anys més tard, al 2014, la xifra de sedentarisme femení es va reduir al 32,7%, mentre que el masculí va disminuir al 17%.
Fractura per estrès mecànic: la lesió més comuna
Durant l’últim any, la pràctica privada de l’esport, ja sigui a casa, al gimnàs o a l’aire lliure, ha condicionat moltes més lesions que la pràctica esportiva professional o federada.
“Les fractures d’ossos per estrès mecànic i les tendinitis per sobrecàrrega són les lesions per les quals han augmentat les visites de pacients que practiquen esport de manera amateur”, explica Plaza. “En concret, les fractures d’estrès són petites esquerdes que apareixen a l’os com a resultat de moviments repetitius o excessius, com per exemple saltar d’un costat a un altre o córrer llargues distàncies”, afegeix.
L’avanç en l’àmbit del diagnòstic per la imatge ha estat més rellevant que el de les tècniques de tractament.
“A CreuBlanca, comptem amb equips de diagnòstic, com ara la ressonància magnètica i el TAC, amb una gran qualitat d’imatge, un element essencial per a diagnosticar de manera efectiva tendinitis, fractures d’estrès o esquinços ocults, entre altres lesions”, afirma Plaza. “Sense una imatge de qualitat és difícil aplicar un tractament de manera efectiva”, afegeix.
Medicina de l’esport: la gran desconeguda
Malgrat l’estesa idea sobre la importància de cuidar-se i mantenir-se en forma, encara ens queda molt per conscienciar a la societat sobre conceptes com a prevenció, escalfament i dosatge.
“La majoria de persones tenen clar que han de recórrer a un traumatòleg davant qualsevol molèstia muscular o osteoarticular i, posteriorment, a un fisioterapeuta per a tractar la lesió”, declara Plaza. “No obstant això, poques tenen en compte que per a prevenir-la han d’acudir a un especialista en medicina de l’esport, és a dir, un professional mèdic que exerceixi de preparador físic i valori les aptituds del pacient perquè pugui realitzar esport de manera segura”, afegeix.
Abans de realitzar qualsevol disciplina esportiva és important realitzar un diagnòstic integral del pacient. Des de la Unitat de Medicina Esportiva de CreuBlanca, es posen a disposició de les persones els mètodes de prevenció, detecció i tractament perquè puguin integrar l’hàbit esportiu en la seva rutina amb totals garanties.
En quin punt del procés d’integració de l’esport en la teva vida et trobes?