La tartamudesa afecta més de 70 milions de persones al món. Elisabeth Dulcet, especialista en neurologopèdia de l’Hospital CreuBlanca Maresme, explica les seves causes, com influeix en la vida quotidiana i les opcions de tractament de la tartamudesa més efectives per millorar la fluïdesa de la parla en infants i adults.
Per què parlar de tartamudesa aquesta setmana?
Cada 22 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Tartamudesa, una data impulsada per la International Stuttering Association amb el lema “Voices for Inclusion” (Veus per a la inclusió). L’objectiu és donar visibilitat a aquest trastorn, fomentar la comprensió social i promoure l’accés a tractaments eficaços de tartamudesa.
Encara avui, en consulta es poden sentir frases com “ja se li passarà” o “és només nervis”. Tanmateix, la tartamudesa no és una qüestió de voluntat, sinó un trastorn de la fluïdesa de la parla, d’origen neurològic i multifactorial. Si no es tracta de manera adequada, pot generar un gran impacte emocional.
Des de l’AELFA-IF (Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia), es recorda que la tartamudesa no ha de considerar-se una fase passatgera, sinó una alteració de la fluïdesa que requereix atenció especialitzada. Detectar-la a temps i acudir a un logopeda especialitzat pot marcar la diferència en la qualitat de vida de la persona amb tartamudesa.
Què és la tartamudesa i per què apareix?
La tartamudesa o disfèmia es caracteritza per bloquejos, repeticions o prolongacions involuntàries de sons, síl·labes o paraules. Pot anar acompanyada de tensió facial o corporal i d’estratègies compensatòries com evitar parlar o canviar paraules per por al bloqueig.
Tal com assenyala l’AELFA-IF, hi ha gairebé tantes formes de tartamudejar com persones que tartamudegen. Cada cas presenta una edat d’aparició, un patró propi de disfluències, un conjunt de situacions i reaccions emocionals, de manera que l’abordatge ha de ser totalment individualitzat. És contraproduent pensar que totes les disfluències es tracten igual.
Diversos estudis internacionals (ASHA, 2024; Stuttering Foundation, 2023) demostren que la intervenció precoç i continuada millora la fluïdesa i la qualitat de vida. Com abans es detecti la tartamudesa, majors són les possibilitats d’èxit terapèutic. Per això es recomana iniciar la intervenció fins i tot des dels 2 anys i mig si les disfluències són persistents o apareixen factors de risc, evitant l’actitud de “esperar que se li passi sol”. Davant el dubte, és millor consultar sempre amb un professional mèdic.
A qui afecta?
Fins al 5% dels infants passen per una etapa de disfluència mentre aprenen a parlar. En la majoria dels casos desapareix de manera natural, però en 1 de cada 100 casos persisteix a l’edat adulta.
És més freqüent en homes i pot coexistir amb altres trastorns del llenguatge o de l’aprenentatge. Els principals factors de risc inclouen antecedents familiars o neurològics, bloquejos primerencs severs, dificultats en el desenvolupament del llenguatge, alta reactivitat emocional a factors ambientals.
Causes i factors implicats
No existeix una única causa. Les investigacions més recents assenyalen que la tartamudesa:
- Té una base neurològica i genètica: hi sol haver una predisposició familiar.
- S’associa amb alteracions en la coordinació motora del llenguatge i en els circuits cerebrals que processen el llenguatge i les emocions.
- Pot veure’s influïda per factors ambientals i emocionals, especialment durant el desenvolupament infantil.
Comprendre, acompanyar i tractar
L’impacte de la tartamudesa va molt més enllà de la parla. Les persones que la pateixen poden experimentar ansietat, frustració o retraïment social, especialment quan senten que la seva manera de parlar els limita a l’escola, a la feina o en les seves relacions personals. Per això, el tractament especialitzat no se centra només en “parlar sense tartamudejar”, sinó en recuperar la confiança comunicativa.
L’AELFA-IF insisteix que la tartamudesa no es deu als nervis ni desapareix simplement “amb el temps”. La intervenció logopèdica especialitzada i l’acompanyament emocional són claus per millorar la fluïdesa i el benestar global.
Tractament de la tartamudesa a CreuBlanca Maresme
A l’Hospital CreuBlanca Maresme, cada persona que arriba amb tartamudesa rep una atenció integral i personalitzada, ja que sabem que no hi ha dos casos iguals.
Primer escoltem la persona i com la tartamudesa impacta en la seva vida quotidiana. A continuació realitzem una avaluació detallada observant la parla, la respiració i els gestos que acompanyen les disfluències. A partir d’aquesta avaluació integral, dissenyem un pla terapèutic adaptat a cada necessitat.
En el tractament combinem tècniques de fluïdesa, entrenament respiratori i motriu, estratègies emocionals per gestionar l’ansietat i acompanyament i assessorament familiar o escolar en casos infantils. Cada sessió s’adapta al ritme de la persona, respectant les seves dificultats i potenciant els avenços. Més enllà de les dades, el que més valoren els nostres pacients és sentir-se escoltats i acompanyats.
Reconèixer la tartamudesa i demanar ajuda no és un signe de feblesa, sinó un pas valent cap a una comunicació més lliure i segura. Cada cas pot millorar, i el nostre objectiu és que cada persona recuperi confiança, participació i autonomia al parlar.
Notes bloquejos o repeticions al parlar?
La detecció precoç marca la diferència. Sol·licita valoració amb Elisabeth Dulcet, especialista en neurologopèdia, a l’Hospital CreuBlanca Maresme.
Preguntes freqüents sobre tartamudesa
La tartamudesa té cura? No existeix una “cura” definitiva, però sí tractaments molt efectius que milloren la fluïdesa i redueixen els bloquejos. L’objectiu és aconseguir una comunicació natural i segura.
Pot tractar-se en adults? Sí. Tot i que la intervenció precoç és ideal, els adults també poden millorar significativament amb teràpia logopèdica especialitzada.
La tartamudesa s’agreuja amb els nervis? L’estrès pot intensificar els bloquejos, però no n’és la causa. Per això, el tractament pot incloure també tècniques de gestió emocional.
Què puc fer com a pare o mare? El més important és ocupar-se sense preocupar-se i fer una consulta preventiva amb un logopeda especialitzat, que us assessorarà de manera personalitzada sobre com podeu ajudar el vostre fill o filla. No existeixen fórmules generals, però crear un entorn comunicatiu familiar adequat, on es potenciï la comunicació assertiva, l’escolta i el temps per parlar, i seguir les pautes recomanades pel logopeda a casa, pot marcar una gran diferència en l’evolució.