Vés al contingut
Inicio | Blog | L’importància de les revisions mèdiques preventives a esportistes

L’importància de les revisions mèdiques preventives a esportistes

la-importancia-de-los-chequeos-preventivos-en-deportistas-id-87
28 oct. 2019
3 Min
CreuBlanca

Ens han ensenyat que fer esport és bo per a la nostra salut però poques vegades ens han advertit dels perills que pot portar aconsegueixo practicar un esport amb una patologia del cor no diagnosticada.
L’esport és la millor medicina, però si l’activitat és massa intensa i existeix una patologia cardíaca de base (la qual es desconeix) pot desencadenar-se un fet fatal, arribant fins i tot a produir-se la tan temuda “mort sobtada”.

Per aquest motiu la prevenció es converteix en un element fonamental de la pràctica esportiva que ha d’estendre’s a qualsevol edat i nivell d’esport. Tot esportista (nen, jove o adult; amateur o professional) hauria de sotmetre’s a una revisió esportiva abans de començar un esport i seguir amb controls periòdics al llarg de la seva vida esportiva ja que el cos va canviant i mai estem exempts que sorgeixin problemes de salut.

Les revisions esportives serveixen per a conèixer la morfologia del cor i per a saber com reacciona quan el sotmetem a esforç, com succeeix quan practiquem esport. Un estudi en profunditat permet descartar qualsevol patologia del cor de tipus congènit o adquirit que pugui tenir conseqüències fatals.
L’esportista no ha de considerar aquesta revisió mèdica com un mer tràmit per a obtenir un certificat mèdic que li permeti practicar esport a nivell federatiu sinó, com una valuosa informació del seu estat de salut.

Revisions cardíaques dirigides a esportistes

Depenent de l’edat i intensitat amb la qual es practica l’esport, l’especialista indicarà les proves més adequades, però en les revisions de base, les 3 proves que s’indiquen són l’electrocardiograma, el ecocardiograma i la prova d’esforç.

Quina informació ens ofereix cada exploració

Electrocardiograma

L’electrocardiograma és la representació gràfica de l’activitat elèctrica del cor. Es mesura mitjançant la col·locació d’uns elèctrodes amb el pacient en repòs que van units a l’electrocardiògraf a través de cables i reprodueix cada batec d’activitat elèctrica del cor. Serveix per a analitzar el ritme, regularitat dels batecs i la grandària i posició de les aurícules i ventricles. L’electrocardiograma pot detectar un infart que hàgim patit amb anterioritat, bloquejos i arrítmies. És una prova molt curta i indolora apta per a qualsevol persona.

Ecocardiograma

És una ecografia del cor que li permet al metge veure com el cor batega i bomba sang. És una prova diagnòstica fonamental perquè proporciona imatges en moviment del cor. Serveix per a detectar problemes en les vàlvules o cavitats del cor i detectar defectes cardíacs congènits d’abans del naixement. Si l’esportista presenta símptomes com a fatiga o dolor en el pit, l’ecografia de cor permetrà veure si els símptomes provenen d’algun defecte cardíac.

Prova d’esforç

La prova d’esforç és un procediment àmpliament utilitzat en medicina esportiva per a valorar la reacció del cor davant un esforç o exercici real. Té el mateix procediment que l’electrocardiograma però amb la diferència que el pacient està sotmès a un esforç per a valorar l’activitat del seu cor en el màxim de les seves pulsacions. Els objectius essencials d’una prova d’esforç són la confirmació de l’absència de malalties cardíaques i la valoració de la capacitat de fer exercici.

Existeixen diversos tipus de proves d’esforç que es realitzaran segons el nivell d’exigència física de l’esportista, això és, si és professional o amateur:

  • Prova d’esforç bàsica: consisteix a valorar la resposta de l’organisme mentre l’esportista corre en una cinta o pedala en una bicicleta estàtica.

  • Prova d’esforç amb gasos: En aquesta mena de prova s’introdueixen sistemes de mesura d’intercanvi de gasos respiratoris i ventilació pulmonar. Permet avaluar la resposta del sistema de transport d’oxigen i del metabolisme energètic. Aquest tipus de prova permet mesurar de manera objectiva la capacitat funcional de l’individu.

  • Prova d’esforç amb gasos i lactats: El mesurament dels nivells d’àcid làctic durant una prova d’esforç, ens permet conèixer la seva concentració en sang, proporcionant-nos informació sobre el metabolisme energètic en diferents càrregues de treball. Amb aquesta prova podem conèixer la potència anaeròbica de l’esportista, necessària per a determinar les càrregues d’entrenament.

Tags:

Cor
Esport
Medicina
Revisions