Durant generacions, hem sentit advertiments com “no et fiquis a l’aigua just després de menjar que et pot donar un tall de digestió”. Aquesta frase ha passat de boca en boca fins a convertir-se en una creença popular de l’estiu. Però, què hi ha de cert en tot això? Existeix realment l’anomenat tall digestiu? O estem confonent termes mèdics?
Avui desmuntem alguns mites comuns relacionats amb aquest tema i t’expliquem què és el que realment passa al nostre cos quan ens exposem bruscament a l’aigua freda després de menjar.
- “El tall de digestió existeix” → FALS
No existeix com a diagnòstic mèdic res que s’anomeni “tall de digestió”. És un terme popular que en realitat engloba diversos símptomes associats, però no descriu amb precisió el que succeeix. El terme correcte és síncope per hidrocució, una pèrdua sobtada de consciència provocada per un canvi brusc de temperatura en entrar en contacte amb aigua freda, sobretot si el cos està calent o fent la digestió.
- “Sempre s’ha d’esperar dues hores després de menjar per banyar-se” → FALS
Aquest mite es basa en la idea que la digestió i el bany són incompatibles. Tot i que després d’un àpat copiós el cos necessita més sang a l’aparell digestiu, no hi ha evidència mèdica sòlida que demostri que banyar-se just després causi automàticament un problema. El perillós és submergir-se de manera sobtada a l’aigua freda, no el fet d’estar digerint.
- “L’aigua freda pot fer que el cor s’aturi” → CERT (en casos extrems)
La hidrocució pot provocar una baixada brusca de la freqüència cardíaca (bradicàrdia), mareig, pèrdua de consciència i fins i tot aturada cardíaca, especialment en persones amb malalties cardíaques prèvies. Per això és fonamental evitar entrar a l’aigua de cop, sobretot si està molt freda o si el cos està sobreescalfat.
- “Els nens i adolescents tenen més risc” → CERT
Sí, perquè sovint tenen menys consciència del perill, s’exposen més al sol, fan exercici i després es llancen a l’aigua sense transició. A més, el seu sistema nerviós autònom també pot reaccionar amb més intensitat davant de canvis bruscos de temperatura.
- “Els símptomes apareixen només dins l’aigua” → FALS
Tot i que sol passar en entrar a l’aigua, el síncope per hidrocució pot manifestar-se minuts després: mareig, nàusees, visió borrosa, sudoració o desmai. Per això, si algú es troba malament dins l’aigua o poc després de sortir-ne, és important actuar ràpidament.
- “El millor és ficar-se a l’aigua de cop per acostumar-se” → FALS
Just el contrari. El risc d’hidrocució augmenta si s’entra sobtadament a l’aigua freda, especialment si has estat prenent el sol, fent esport o acabes de menjar. És fonamental aclimatar-se a poc a poc, començar pels peus i la nuca, i permetre que el cos s’hi adapti.
- “Si algú pateix una hidrocució, n’hi ha prou amb treure’l de l’aigua” → FALS
Si una persona perd el coneixement per hidrocució, cal actuar ràpidament:
- Treure-la de l’aigua amb cura.
- Verificar si respira i té pols.
- Trucar immediatament al 112.
- Si cal, iniciar maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP).
- Actuar amb rapidesa pot salvar vides.
- “Només passa al mar” → FALS
El síncope per hidrocució pot ocórrer a qualsevol massa d’aigua freda: piscina, riu, llac o mar. L’important no és el lloc, sinó la diferència tèrmica entre el cos i l’aigua.
- “Es pot evitar fàcilment” → CERT
Sí. Per prevenir aquest tipus de síncope:
● Evita entrar de cop a l’aigua freda.
● No et banyis després d’una exposició prolongada al sol o d’exercici intens sense refredar-te abans.
● Entra a l’aigua a poc a poc, mullant cames, braços, clatell i cara.
● Supervisa infants i persones grans.
● Evita banyar-te sol.
Una veritat a mitges que pot ser perillosa
L’anomenat “tall de digestió” no existeix com a tal, però el síncope per hidrocució sí, i pot tenir conseqüències greus si no es reconeix a temps. Saber què és realment, com prevenir-lo i com actuar davant d’una emergència és clau per gaudir de l’aigua amb tranquil·litat i seguretat.
Des de CreuBlanca us convidem a buscar assessorament i combatre la desinformació. El nostre equip de digestòlegs i especialistes en medicina general està sempre disponible per acompanyar-vos en qualsevol consulta. Perquè, quan es tracta de prevenció, la millor eina és el coneixement.