grupo creu-blanca

Hipersensibilidad al contraste

Home Hipersensibilidad al contraste

Hipersensibilitat al contrast

Existeix un petit risc de reacció a mitjans de contrast radiològics que es pot minimitzar realitzant-se aquest estudi al•lèrgic.

Què és el contrast radiològic? Els mitjans de contrast s’administren en exploracions radiològiques que requereixen visualització de teixits i estructures que no es veurien en un examen simple de Raigs X.

Les exploracions radiològiques amb contrast, tot i que són proves molt segures i amb escàs risc pel pacient, en ocasions poden desencadenar reaccions adverses com conseqüència de la injecció de contrast. Aquestes reaccions són habitualment lleus, podent en ocasions arribar a ser severes en pacients amb factors de risc. ** Símptomes normals en l’administració del contrast** No són reaccions adverses a mitjans de contrast radiològic:

  • La sensació d’intens calor que es nota de forma immediata a la injecció del contrast (de predomini en regió genital).
  • Sabor metàl•lic a la boca

Quins pacients haurien de fer-se l’Estudi d’Hipersensibilitat al Contrast? Els següents grups tenen major risc de desenvolupar una reacció adversa en l’administració d’un contrast:

  • Pacients que han presentat alguna reacció prèvia després de l’administració d’un contrast
  • Pacients amb patologies de base (cardiopatia, patologia respiratòria, patologia renal...)

En què consisteix l’Estudi de Hipersensibilitat al contrast? Tots els pacients referits en el punt anterior haurien de ser valorats per un especialista en Al•lergologia abans de realitzar exploracions radiològiques amb contrast, amb la finalitat d’indicar les mesures preventives adequades que minimitzin el risc d’aparició de reaccions adverses, i realitzar l’estudi d’Hipersensibilitat a contrastos en els casos que estigui indicat.

Protocol de l’estudi d’Hipersensibilitat L’estudi al•lergològic consisteix en la realització de proves cutànies de resposta immediata i retardada amb una bateria de contrastos radiològics:

Prick Tests: la tècnica consisteix en la introducció d’al•lergen a la capa més superficial de la pell (epidermis), llegint-se la resposta cutània als 12 minuts. Proves intradèrmiques: en aquest grup de proves l’al•lergen s’introdueix en la següent capa de la pell (dermis), efectuant-se la lectura als 30 minuts. Proves de resposta retardada (Proves epicutànies): exposició de l’epidermis als antígens de forma continuada durant 48 hores, mitjançant pegats col•locats a l’esquena del pacient.